El Tattoo Circus és una trobada anual enfocada a la captació de diners
per al suport a presxs o projectes anti-repressius, mitjançant la
realització de tatuatges, pírcings, escarificacions o qualsevol altra
forma de modifcació corporal, així com xerrades, menjadors vegans,
concerts, exposicions i tallers que acompanyen d’un contingut polític a
aquesta activitat. Tot el diners sempre anirà íntegrament a lluita
pro-presxs, tant en finançament de projectes d’aquest tipus, suport a
companyes empresonades i escapolides, multes provinents de lluites, etc.
Tota l’organització del Tattoo Circus és assembleària i horitzontal.
Ningú rep cap mena de remuneració per res. S’apel·la a la solidaritat i
a la col·laboració de qui es decidisca implicar. El sentit de la trobada
no gira entorn del tatuatge ni els pírcings. La seua base és la lluita
contra les presons i contra la repressió. No gira entorn de l’estètica,
sinó que el seu motor i fi és ser una activitat en pro de la solidaritat
revolucionària.
Explicació per a tothom sobre el sentit i funcionament d’un Tatu Circus.
Per si dubtaves i tenies curiositat. En moltes capitals europees n’hi ha
una trobada com aquesta. (Madrid, Karcelona, Helsinki, Roma, Bristol…)
PER QUÈ ANARQUISTA?
Perquè l’anarquisme és la millor opció política que ens defineix. Perquè els nostres valors, que ens representen: horitzontalitat, suport mutu i solidaritat, beuen de totes les lluites socials de la història. De les quals hem aprés uns principis morals com: La cooperació voluntària, el no exercici del poder, la lluita de classes, la llibertat, la igualtat, l’equitat, l’acció directa, l’antiracisme, l’anticapitalisme, l’anticlericalisme, l’antifeixisme, la lluita antipatriarcal, LGTBIQ+, la decolonial, el transfeminisme, l’ecologisme, l’internacionalisme, la lluita per l’alliberament dels animals, la interseccionalitat i la lluita per la diversitat funcional. Són elements imprescindibles per a la construcció de la societat i el món que volem.
Perquè que no creiem en la propietat privada, acaparada en mans
d’especuladors. La terra per qui la treballa i la casa per qui l’habità.
Perquè no creiem amb el model de societat capitalista, enfocada en la construcció, producció i consum desmesurat. Que destrueix l’entorn natural, fauna i ecosistemes, contribuint al canvi climàtic, que perpetua les classes socials, fomenta la competitivitat i
l’individualisme. Perquè volem un món on viure, sense classes socials i amb altres formes de relacionar-nos.
Perquè no creiem amb el treball assalariat. El qual suposa una relació desigual entre treballador i patró, que alimenta l’explotació i abús laboral, i fa ús del robatori legal de la plus-valia. Treballem totes, per treballar menys. Perquè és possible un repartiment més just de la riquesa.
Perquè no creiem amb el sistema patriarcal, que ens porta a relacions d’abús cap a les dones, invisibilització, desigualtat, així com discriminació i violència. També cap a altres formes d’orientació sexual, relacions sexe-afectives, o famílies homoparentals o monoparentals fora de l’heteronormativitat. Perquè volem una societat transfeminista i la igualtat en tots els àmbits, on la diversitat sexual i de gènere siguen respectades i lliures de ser.
Perquè no creiem en la globalització ni amb el mercat global, ni amb la bondat dels bancs ni empresaris que precaritzen a les persones, encareix la vida i fomenten el turisme, destrueixen la natura i la diversitat cultural, i fan del món una presó amb el negoci de les fronteres. Perquè volem cuidar el nostre entorn, cultura, llengua i barri, i no volem turisme massiu, ni volem gentrificació, volem barris per als quals viuen. Perquè volem el tancament de tots els CIES, i apostem per la regularització de les persones migrades.
Foc a les fronteres! Per l’internacionalisme i la solidaritat entre
pobles!
Perquè no creiem en l’església, ni religió, ni dogma. Perquè no creiem en cap estat, ni cap estructura vertical o autoritària. Perquè no acatem ni tolerem les forces de repressió de l’estat, ni de policies, còmplices o presons.
PER QUÉ ANTICARCELARI?
Tot cos social de més d’una persona té normes de comportament i de col·laboració, d’una forma o una altra es busca que es complisquen. Com a tal, la societat en la qual vivim té les seues normes, per descomptat, el que passa és que totes aquestes normes estan intervingudes i dissenyades per a mantenir un tipus d’ordre específic, el de la gent que governa i la governada.
Això s’expressa en què la majoria de les lleis estan dissenyades per a
protegir la classe política, a l’aristocràcia, a la policia, al racisme,
al masclisme i a la propietat privada. I, per tant, la major part de la gent que es troba en la presó està per alguna cosa que té a veure amb un atemptat contra tot l’anterior, directament o indirectament. Si ets pobre, racialitzat o fas tripijocs amb drogues, tens un bon plus de probabilitats d’entrar a la presó o com a mínim en el calabós d’una comissaria. Vivim en una societat en la qual la major part de la riquesa està en poquíssimes mans i la major part de la gent es veu obligada a vendre el seu temps i la seua força en ocupacions cada vegada més precaris, i si no tens la sort de tenir un treball, val més que reses perquè si se t’ocorre buscar-te la vida per un altre mitjà que no siga l’oficial, et convertiràs en un objectiu a perseguir i castigar. La presó és el càstig més senzill que té el poder per a unes normes que no hem ni pensat ni imposat nosaltres.
La Constitució espanyola diu que la presó estarà dirigida sempre cap a la reinserció social dels presos. Però que no t’enganyen, aquesta reinserció no significa que la gent que surta de la presó tindrà les mateixes oportunitats que la resta de viure la seua vida, sinó que està dirigida a la reinserció de continuar sent pobra i viure en la misèria després de sortir d’aquesta. Al voltant del 20-25% de la gent que surt de presó torna a delinquir, percentatge que només comença a baixar quan es redueixen les condemnes i milloren les condicions de reclusió. Això pot portar a pensar que si es prengueren mesures més radicals com: eliminar les presons com a tal, els beneficis socials serien molt més interessants.
La posició de la seguretat i el funcionariat dins d’aquestes institucions dona un control gairebé absolut sobre els cossos de la gent presa, en la qual la vigilància cap al poder brilla per la seua absència i els excessos es tornen comunament en norma. L’arbitrarietat de l’administració de la presó permet restringir o limitar les crides, els permisos, les visites i les cartes; també s’uneix el limitat accés a una assistència mèdica en condicions; els maltractaments per part de la seguretat són moltes vegades ocultades per la resta de l’administració; l’escassetat o absència d’activitats per a trencar la rutina torna encara més monòtona l’estada. Això unit a l’arquitectura de la presó en si, fan de l’estada a la presó una tortura constant que trenca o suïcida, a les persones.
A pesar que prop del 92% de la gent presa són comptabilitzats com a homes, les dones, en ser precisament un col·lectiu minoritari dins de la presó, això es tradueix en una deficiència especial a molts nivells, tant de condicions de reclusió, d’higiene, mèdics… així com en una menor xarxa de suport exterior. Després ja si parlem de gent trans o no-binària, es tradueix en una incertesa i per descomptat no millors tractes.
Els CIE’s (Centre d’Internament d’Estrangers) afegeixen un nou nivell de control a la gent presa, amb menys garanties jurídiques fins i tot, perquè la seua raó de ser és tancar a persones migrants sense regulació al país. On la pobresa i la raça de la qual et vegen és el principal delicte, i les vulneracions als drets humans en aquestes institucions es multipliquen.
El sentit de la presó mateix només pot ser entés pel sadisme, el gust del poder per provocar i veure sofriment alié cap a gent dominada. És el que ocorre quan existeixen el rol de dominar i ser dominat, i molt més quan no existeixen mecanismes efectius que controlen al poder, i el que passa és que aquest actua fins on se li deixa actuar, avassallant amb violència a les persones.
Com a anarquistes, entenem que la presó funciona com una estructura més de la dominació per a mantenir una societat classista, racista, masclista i autoritària. I com a eina de reinserció és sens dubte ineficient, tenint en compte que la gran majoria de la gent que està a la presó està per robatoris, drogues i altres delictes menors, si es resolgueren les altres violències estructurals que es pateixen, no hi hauria necessitat de tancar a totes aquestes persones. D’altra banda, si existís un control popular, assembleari i horitzontal de les nostres normes i de la nostra seguretat, per a resoldre els conflictes que pogueren existir dins de les nostres comunitats, segurament la policia no tindria sentit de ser, així com tampoc la institució penitenciària. De tal forma que podríem estalviar-nos un sofriment innecessari per a les persones.
