Tatu Circus València

Torna Heladitos Molotov😋 amb nous sabors i textures!! Cada any es superem i este em conseguit una makinota per fer gelats! Vegans, sense gluten, deliciosos! 🍦 Al Tatu Circus València, 31 de maig 1 i 2 de juny 🍦

Un altre any ací, i com totes sabem i coneixem, un gran poder comporta una gran responsabilitat! Aquí vos deixem les normes del tatu circus:

RESPECTEM LA PRIVACITAT: Demanar consentiment per a fotografiar cares i si no tapar-les.

SENSE BIZUM: Per fa, porta canvi en efectiu.

DEIXA AL GOSSET FORA: Per la higiene dels tatus i per la quantitat de gent. Ho sentim!

ESPAI SEGUR: Procurem fer un espai més segur, evitant actitud de trans/bi/bollo/puto/homo-odi i masclistes en general.

SENSE ALCOHOL: No vendrem beguda amb alcohol i preguem no portar-la de fora tampoc!

TATU CIRCUS VALÈNCIA 2024 3º EDICIÓ. La tercera és la bona
Al CSOA L’Horta 31 de maig, 1 i 2 de juny EL TEU TATU CIRCUS PREFERIT MÉS MAMARRATXO i PROPRESXS de TOT EL REGNE.

Tatuatges · Pírcings · Perruqueria · Acupuntura • Xerrades · Espectacles · Jocs · Carteig · Purpurina · Es pot demanar més?

GUARDA LA DATA i DIFON

Podeu descarregar la guia d’accesibilitat del Tatu Circus 2023 (castellà i valencià) des d’este enllaç.

PREVENCIÓN Y GESTIÓN DE VIOLENCIAS II TATU CIRCUS VALÈNCIA

Desde el Tatu Circus València, apostamos por la justicia transformadora, el diálogo, el aprendizaje y crecimiento colectivos y la autodefensa transfeminista interseccional. Queremos romper con las dinámicas aprendidas que siguen reproduciendo las violencias estructurales. A la vez, queremos ser transparentes: el hecho de no ser un colectivo permanente, hace que nuestra capacidad comunitaria para gestionar agresiones desde la justicia transformadora se limite a los tres días que duran las jornadas. Desde el grupo organizador somos conscientes de nuestras limitaciones por el abordaje de muchas de las violencias estructurales que no nos atraviesan. Somos un grupo homogéneo, en el sentido de perfil identitario (todes somos personas blancas, con nivel de estudios mediano-alto y europeas), hay representación de disidencias de género pero en general, nos situamos en la cúspide de los privilegios, y esto comporta una jerarquización inconsciente de algunas opresiones, agresiones y dolores por encima de otros.

Donde más experiencia tenemos es en gestión de violencias machistas, las herramientas que utilizamos se basan en protocolos de gestión de este tipo violencias. Siendo conscientes que no existen los espacios totalmente seguros, nuestra intención es generar un clima de seguridad y cuidados hacia todes, y por tanto, hacemos un llamamiento a sostener este ambiente y que cada persona autorregule su comportamiento para conseguirlo colectivamente.

Hablamos de agresión para definir cualquier acto que atente directamente contra la integridad de una o varias personas, ya sea ocasionado o sufrido de forma consciente o inconsciente. Las agresiones se suelen producir entre personas en desigualdad de privilegios estructurales. También consideramos agresión cuando las dos partes en igualdad de rango están en desigualdad de condiciones en el momento en el que se produce (todes contra une, ebriedad, etc.).

La agresión puede ser individual y/o colectiva; física y/o psicológica; de carácter personal, social, económico, político y/o espiritual; y, por último, presencial o virtual.

Nuestra apuesta política por las jornadas es priorizar la participación y el bienestar de las personas supervivientes de violencias, sin caer en la deshumanización de las personas que han ejercido violencias.

De manera sistemática, reproducimos muchísimos tipos de violencias en nuestros entornos. Algunas de estas situaciones son públicas y cuentan con procesos formales, y, otros, no. Nos queremos asegurar de que todas sean escuchadas y, por eso, os pedimos vuestra colaboración:

• Si has sufrido agresiones por parte de alguien que crees que quiere venir al evento, o sientes que compartir espacio supone un riesgo por tu seguridad, puedes comunicarnos las necesidades y límites para que podamos actuar respetándolas. Nuestra prioridad es tu presencia y participación segura en este espacio.

• Si has ejercido violencias (las reconozcas o no) y/o estás dentro de un proceso de gestión de agresiones y/o sospechas que tu presencia puede poner en riesgo la seguridad de la/las persona/s agredida/s o el espacio en general, apelamos a tu autorresponsabilidad de no asistir.

• Si sabes de alguien de tu entorno de confianza que haya sido agredide, pedimos que te asegures que tenga apoyo y no tenga que gestionar la comunicación de sus necesidades sole.

Por casos referentes a agresiones previas, podéis contactar al siguiente correo:

prevencionagresionestcv[arroba]proton.me (Este correo se tratara con la máxima confidencialidad).

PROTOCOLO

Desde la organización del Tatu Circus València tenemos un grupo específico de gestión de violencias, os comunicaremos quién forma parte para que podáis dirigiros en caso de necesidad.

• Si te sientes agredide por alguna persona y necesitas ayuda para gestionarlo o, si por el contrario, has agredido a alguna persona y no sabes cómo actuar al respeto: puedes ponerte en contacto con las personas del grupo de gestión para exponer la situación y ver conjuntamente las opciones a seguir con el objetivo de encontrar una resolución temporal.

Por nuestra parte:

• 1. Intervendremos para asegurar que el daño cese, con el consentimiento de la persona que está recibiendo la violencia.

  2. Abriremos un espacio de escucha por cada una de las partes implicadas, priorizando la persona que ha recibido las violencias.

  3. Transmitiremos las necesidades de la persona agredida a la persona que ha ejercido la violencia. Si no hay reconocimiento ni voluntad de cooperación por parte de la persona que ha ejercido violencias, esta tendrá que abandonar el espacio. Si la persona se niega a abandonar el espacio, suspenderemos la programación hasta que marche.

  4. Si por parte de la persona que ha ejercido las violencias hay reconocimiento de las mismas y voluntad de reparación de los daños, definiremos las medidas más adecuadas a seguir en función de las necesidades de la persona que haya sufrido la agresión, priorizando su seguridad. Si es necesario, pararemos las actividades previstas hasta que se dé una resolución temporal.

Para descargar aquí.

TINTA CONTRA EL ENCIERRO, Vol. 1, es una revista autogestionada para el Tatu Circus que nace en València pero viene de muchos sitios, y pretendemos que siga su camino, contra muros e instituciones.

En ella, hablamos de tinta: cartas, afiches, periódicos, libros, tatuajes. De trabajo sexual, de fugas, de la ley de extranjería, de
cifras y estadísticas, de títulos que nos remueven y nos conforman, de música combativa, de la clase capitalista que se forra con el castigo, de policía, de homofobia y masculinidad tóxica, de Alfredo Cospito, su lucha y las nuestras. De organización y apoyo mutuo.

Se trata de una publicación abiertamente antipunitivista, anarquista, transfeminista, antirracista, proderechos. Aquí no encontrarás artículos que confíen en la postura reformista ni reinsertiva de las prisiones, ni que laven la cara de la gestión asesina de los estados, ni que exoticen ni deshumanicen a les preses como las revistas hipsters supuestamente contraculturales. Aquí queremos visibilizar algunas de las opresiones y represiones sociales, legislativas e institucionales que existen, que se están dando todo el tiempo. Aquí queremos desmontarlo todo.

Abrazarnos y acompañarnos.

Igual que l’any passat, tenim en compte que el dissabte:

Convoca Familias frente a la crueldad carcelaria
Concentración frente a la cárcel de Picassent el próximo sábado 3 de junio a las 12:00
En memoria de Luis Manuel Acedo Sáenz

FAREM COMBOI des del CSOA l’Horta a les 11h per a anar cap allà. Si tens vehicle pots ajudar a portar gent que no estiga fent-se tatus,
perruqueria, gemmes en els dents o qualsevol cosa!

NO DEIXEM SOLXS A LXS PRESXS.

EL TATU CIRCUS DE VALÈNCIA TORNA A FER UN BINGO MUSICAL

AMB PREMIS SORPRESA!!

2,3 i 4 de JUNY al @csoa_lhorta

Perquè l’anarquisme és la millor opció política que ens defineix. Perquè els nostres valors, que ens representen: horitzontalitat, suport mutu i solidaritat, beuen de totes les lluites socials de la història. De les quals hem aprés uns principis morals com: La cooperació voluntària, el no exercici del poder, la lluita de classes, la llibertat, la igualtat, l’equitat, l’acció directa, l’antiracisme, l’anticapitalisme, l’anticlericalisme, l’antifeixisme, la lluita antipatriarcal, LGTBIQ+, la decolonial, el transfeminisme, l’ecologisme, l’internacionalisme, la lluita per l’alliberament dels animals, la interseccionalitat i la lluita per la diversitat funcional. Són elements imprescindibles per a la construcció de la societat i el món que volem.

Perquè que no creiem en la propietat privada, acaparada en mans
d’especuladors. La terra per qui la treballa i la casa per qui l’habità.

Perquè no creiem amb el model de societat capitalista, enfocada en la construcció, producció i consum desmesurat. Que destrueix l’entorn natural, fauna i ecosistemes, contribuint al canvi climàtic, que perpetua les classes socials, fomenta la competitivitat i
l’individualisme. Perquè volem un món on viure, sense classes socials i amb altres formes de relacionar-nos.

Perquè no creiem amb el treball assalariat. El qual suposa una relació desigual entre treballador i patró, que alimenta l’explotació i abús laboral, i fa ús del robatori legal de la plus-valia. Treballem totes, per treballar menys. Perquè és possible un repartiment més just de la riquesa.

Perquè no creiem amb el sistema patriarcal, que ens porta a relacions d’abús cap a les dones, invisibilització, desigualtat, així com discriminació i violència. També cap a altres formes d’orientació sexual, relacions sexe-afectives, o famílies homoparentals o monoparentals fora de l’heteronormativitat. Perquè volem una societat transfeminista i la igualtat en tots els àmbits, on la diversitat sexual i de gènere siguen respectades i lliures de ser.

Perquè no creiem en la globalització ni amb el mercat global, ni amb la bondat dels bancs ni empresaris que precaritzen a les persones, encareix la vida i fomenten el turisme, destrueixen la natura i la diversitat cultural, i fan del món una presó amb el negoci de les fronteres. Perquè volem cuidar el nostre entorn, cultura, llengua i barri, i no volem turisme massiu, ni volem gentrificació, volem barris per als quals viuen. Perquè volem el tancament de tots els CIES, i apostem per la regularització de les persones migrades.
Foc a les fronteres! Per l’internacionalisme i la solidaritat entre
pobles!

Perquè no creiem en l’església, ni religió, ni dogma. Perquè no creiem en cap estat, ni cap estructura vertical o autoritària. Perquè no acatem ni tolerem les forces de repressió de l’estat, ni de policies, còmplices o presons.

Tot cos social de més d’una persona té normes de comportament i de col·laboració, d’una forma o una altra es busca que es complisquen. Com a tal, la societat en la qual vivim té les seues normes, per descomptat, el que passa és que totes aquestes normes estan intervingudes i dissenyades per a mantenir un tipus d’ordre específic, el de la gent que governa i la governada.

Això s’expressa en què la majoria de les lleis estan dissenyades per a
protegir la classe política, a l’aristocràcia, a la policia, al racisme,
al masclisme i a la propietat privada. I, per tant, la major part de la gent que es troba en la presó està per alguna cosa que té a veure amb un atemptat contra tot l’anterior, directament o indirectament. Si ets pobre, racialitzat o fas tripijocs amb drogues, tens un bon plus de probabilitats d’entrar a la presó o com a mínim en el calabós d’una comissaria. Vivim en una societat en la qual la major part de la riquesa està en poquíssimes mans i la major part de la gent es veu obligada a vendre el seu temps i la seua força en ocupacions cada vegada més precaris, i si no tens la sort de tenir un treball, val més que reses perquè si se t’ocorre buscar-te la vida per un altre mitjà que no siga l’oficial, et convertiràs en un objectiu a perseguir i castigar. La presó és el càstig més senzill que té el poder per a unes normes que no hem ni pensat ni imposat nosaltres.

La Constitució espanyola diu que la presó estarà dirigida sempre cap a la reinserció social dels presos. Però que no t’enganyen, aquesta reinserció no significa que la gent que surta de la presó tindrà les mateixes oportunitats que la resta de viure la seua vida, sinó que està dirigida a la reinserció de continuar sent pobra i viure en la misèria després de sortir d’aquesta. Al voltant del 20-25% de la gent que surt de presó torna a delinquir, percentatge que només comença a baixar quan es redueixen les condemnes i milloren les condicions de reclusió. Això pot portar a pensar que si es prengueren mesures més radicals com: eliminar les presons com a tal, els beneficis socials serien molt més interessants.

La posició de la seguretat i el funcionariat dins d’aquestes institucions dona un control gairebé absolut sobre els cossos de la gent presa, en la qual la vigilància cap al poder brilla per la seua absència i els excessos es tornen comunament en norma. L’arbitrarietat de l’administració de la presó permet restringir o limitar les crides, els permisos, les visites i les cartes; també s’uneix el limitat accés a una assistència mèdica en condicions; els maltractaments per part de la seguretat són moltes vegades ocultades per la resta de l’administració; l’escassetat o absència d’activitats per a trencar la rutina torna encara més monòtona l’estada. Això unit a l’arquitectura de la presó en si, fan de l’estada a la presó una tortura constant que trenca o suïcida, a les persones.

A pesar que prop del 92% de la gent presa són comptabilitzats com a homes, les dones, en ser precisament un col·lectiu minoritari dins de la presó, això es tradueix en una deficiència especial a molts nivells, tant de condicions de reclusió, d’higiene, mèdics… així com en una menor xarxa de suport exterior. Després ja si parlem de gent trans o no-binària, es tradueix en una incertesa i per descomptat no millors tractes.

Els CIE’s (Centre d’Internament d’Estrangers) afegeixen un nou nivell de control a la gent presa, amb menys garanties jurídiques fins i tot, perquè la seua raó de ser és tancar a persones migrants sense regulació al país. On la pobresa i la raça de la qual et vegen és el principal delicte, i les vulneracions als drets humans en aquestes institucions es multipliquen.

El sentit de la presó mateix només pot ser entés pel sadisme, el gust del poder per provocar i veure sofriment alié cap a gent dominada. És el que ocorre quan existeixen el rol de dominar i ser dominat, i molt més quan no existeixen mecanismes efectius que controlen al poder, i el que passa és que aquest actua fins on se li deixa actuar, avassallant amb violència a les persones.

Com a anarquistes, entenem que la presó funciona com una estructura més de la dominació per a mantenir una societat classista, racista, masclista i autoritària. I com a eina de reinserció és sens dubte ineficient, tenint en compte que la gran majoria de la gent que està a la presó està per robatoris, drogues i altres delictes menors, si es resolgueren les altres violències estructurals que es pateixen, no hi hauria necessitat de tancar a totes aquestes persones. D’altra banda, si existís un control popular, assembleari i horitzontal de les nostres normes i de la nostra seguretat, per a resoldre els conflictes que pogueren existir dins de les nostres comunitats, segurament la policia no tindria sentit de ser, així com tampoc la institució penitenciària. De tal forma que podríem estalviar-nos un sofriment innecessari per a les persones.